Aquesta setmana s’ha presentat l’estudi «La profesión de guionista en España» dut a terme per l’Institut Universitari de Cine Espanyol de la Universidad Carlos III de Madrid, en el qual han participat ALMA, DAMA, Fundació SGAE i també el GAC a través de FAGA.
L’ofici de guionista: desigualtats i reptes
L’estudi revela que hi ha un important desigualtat de gènere en la professió: un 67,1% dels professionals són homes i només un 32,1% són dones, tot i que en l’àmbit de les sèries les dones conformen el 41%. En canvi, els homes dominen especialment en àmbits com el documental o el cinema.
L’edat mitjana dels guionistes professionals és de 46 anys, i la majoria es concentra entre els 41 i 50 anys, xifra que disminueix dràsticament a partir dels 60 anys. Això reflecteix un edatisme evident, tant per als professionals joves com per als de més edat.
Pel que fa a la distribució territorial, el sector es troba molt centralitzat, amb més de la meitat dels professionals residint a Madrid (54,7%) i gairebé un 20% a Catalunya, fet que genera desigualtats cap a la resta de zones del país.
Si observem l’associacionisme, creix espectacularment en els últims anys, així com la formació a escoles i universitats. Gairebé la meitat dels guionistes estan afiliats a ALMA, mentre que altres associacions com GAC o EDAV tenen una presència menor. En drets d’autor, DAMA és l’entitat més habitual.
Retribució i ambient laboral
Pel que fa a ingressos, la majoria guanya menys de 30.000€ anuals, i un 23,5% no arriba als 10.000€ . Només el 17% guanya més de 60.000€ anuals. Les sèries concentren els sous més alts, mentre que els drets d’autor generen ingressos molt baixos per a la majoria. Una altra dada a destacar és que en la franja més baixa d’ingressos hi ha més homes que dones, mentre que a les franges més altes hi ha més dones. A més, la despesa mitjana de les produccions s’ha multiplicat en alguns casos per 2 o per 3, però aquesta dada no es veu reflectida en el procés creatiu d’un guió.
En l’àmbit laboral, prop d’un quart dels guionistes ha patit assetjament o discriminació, i aquesta xifra augmenta al 40% en el cas de les dones. També hi ha incompliments freqüents del conveni col·lectiu, especialment en l’àmbit dels programes. Pel que fa a la contractació, predomina el règim d’autònoms, sobretot en el cinema.
L’intrusisme i la manca de reconeixement són problemes habituals: molts guionistes no apareixen en els crèdits promocionals, festivals o cerimònies. Un 53,9% assegura haver estat reconegut en els crèdits d’un projecte, mentre que el 40,3% assenyalen casos esporàdics en que el seu nom no va aparèixer enlloc.
Per últim, més de la meitat dels guionistes realitza altres activitats profesionals dins i fora del sector audiovisual per tenir estabilitat econòmica.
Diversitat de continguts
En quant a la tipologia de projectes, les sèries (57 %) i el cinema (50,6 %) són els principals. Més de la meitat dels guionistes treballa en diversos formats, reflectint una gran diversificació. Els gèneres més freqüents en el cinema són la comèdia i el drama.
En sèries, destaquen les setmanals i les TV-movies. Els guionistes treballen majoritàriament per plataformes de vídeo sota demanda amb subscripció. La distribució de crèdits i drets d’autor sovint depèn de la coordinació amb altres rols, com la producció executiva o el coordinador de guió.
Els programes d’entreteniment i els documentals també tenen pes, especialment en formats com magazines o pel·lícules documentals. Una part significativa del col·lectiu accedeix al sector sense formació específica, tot i que també és habitual haver fet màsters o cursos especialitzats. Les vies d’entrada més comunes són proves de guió o pràctiques professionals.
