Des del GAC hem organitzat la masterclass “Introducció crítica i ètica a la IA” a càrrec d’Anna Giralt Gris i Jorge Caballero, cineastes i investigadors d’Artefacto, que ens han explicat el funcionament del sistema d’IA i com podem fer-ne ús de manera conscient i responsable.
IA discriminativa vs IA generativa
Els sistemes d’IA es poden classificar, a grans trets, en dues categories: IA generativa i IA discriminativa. La IA discriminativa és aquella que s’utilitza per analitzar un contingut, no per generar-lo. Et permet simplificar processos de cerca o analitzar i extreure patrons de textos o guions. Per exemple, et permet veure arbres de relacions entre paraules, trobar conceptes soterrats que puguin ser repetitius o tenir més incidència que d’altres i desglossar al detall escenes i personatges. Altres usos podrien ser analitzar el número de verbs, de substantius, l’índex o el temps de llegibilitat, la manera de parlar d’un personatge o saber com es relaciona a través de les seves accions.
Es tracta d’una altra manera d’analitzar un guió menys artística i més quantitativa, que pot servir per fer noves lectures i obrir nous camins creatius.
Pel que fa a la IA generativa, és aquella que s’utilitza per crear textos nous. Quan li demanem que creï un text, el que fa el model és predir quina és la paraula següent més probable que vindria després d’una cadena de paraules. Per tant, el seu funcionament no és “creatiu” en el sentit estricte, sinó que és estadístic en funció de si és molt probable o poc probable que aparegui la paraula següent.
Es tracta d’un sistema predictiu que funciona a partir d’un algoritme d’aprenentatge. Ara bé, si es regula el paràmetre que es coneix com a “temperatura”, es poden generar respostes més improbables o poc realistes que s’assemblin al que anomenaríem “creativitat”, però en realitat el que fa l’algoritme és allunyar-se de les estadístiques per generar respostes més sorprenents o poc habituals.
No obstant, hi ha maneres de detectar els textos generats amb IA. Per exemple, es solen donar repeticions de certs adjectius o d’estructures gramaticals que denoten l’origen del text.
Un món d’IAs
En realitat, no hi ha una sola IA, sinó que existeixen un gran nombre de models computacionals. “IA” és un concepte abstracte, el que cal tenir en compte abans d’utilitzar aquest sistema és l’empresa, el model i la versió. Per exemple, OpenAi (empresa), ChatGPT (model), 4o (versió). Per què? Perquè cada empresa utilitza les seves fonts i cada model té la seva pròpia arquitectura computacional que ha estat entrenada amb un objectiu (generar imatges, analitzar documents, predir el clima… etc.).
Com no hi ha manera de saber d’on provenen les dades que utilitza cada empresa, és important ser conscient de quin model s’està fent servir i, sobretot, de quina empresa hi ha al darrere.
I com les podem utilitzar?
Encara que els sistemes d’IA estiguin a l’abast de tothom, no significa que la majoria dels usuaris sàpiguen fer-los servir i destinar-hi el temps i els coneixements que es requereixen per treure profit d’aquestes eines.
S’ha de saber donar instruccions clares a un model d’IA per obtenir els resultats que es busquen, per això és important conèixer l’enginyeria del prompt, és a dir, de quina manera s’ha de parlar amb aquests models.
Hi ha tres paràmetres principals que s’han de deixar clars a l’hora de redactar un prompt:
1. Quin rol ha d’agafar el model
2. Quina és la tasca que ha de fer
3. Com t’ha de tornar la informació
Algunes de les recomanacions de models que ens van suggerir són:
– Gemini de Google – útil per a l’anàlisi de textos
– ChatGPT d’OpenAI – anàlisi de textos, traduccions, cercador
– NotebookLM de Google – per anàlisi només en funció de les dades que li facilites
– Perplexity de Wayra – anàlisi i cercador que et proporciona les fonts
Per últim, és recomanable tenir una traçabilitat molt clara de l’exerceixi creatiu o d’anàlisi que s’ha dut a terme amb models d’IA per després tenir-ho tot documentat i justificat.
Intel·ligència artificial i narrativa audiovisual poden anar de la mà?
La resposta és afirmativa, però tenint present les limitacions i capacitats de la IA discriminativa i generativa.
Gràcies a aquesta xerrada, hem pogut reflexionar sobre la naturalesa de la creativitat humana i la seva relació amb la tecnologia. No es tracta de rebutjar aquestes eines, sinó d’entendre-les críticament i utilitzar-les de manera conscient, prioritzant la integritat creativa i la responsabilitat social.
