Albert Plans: “Volíem una sèrie de somriures i no de gags continus

Aquesta nit a les 22:43 s’estrena a TV3 la comèdia produïda per Diagonal Televisió, 39+1. Parlem amb el coordinador de guions, Albert Plans. Conjuntament amb ell, l’equip de guió està format exclusivament per socis del GAC: Jordi Calafí, Maite Carranza, Carmen Fernández, Ferran Folch, Hèctor Hernandez, Enric Gomà, Anna Manso i Mercè Sàrrias.

La sèrie surt com a adaptació de la novel•la de la Sílvia Soler. Quines han estat les dificultats per adaptar-la? 
El llibre és un diari personal de l’Ília, la gran protagonista de la sèrie. Per tant, va explicant què li passa, però no hi ha trames. El que hem fet és crear trames capitulars englobades dins d’una gran trama que ressegueix tota la temporada. La novel•la està ambientada el 2005, en plena bombolla immobiliària. Nosaltres l’hem adaptat a 2014. Els personatges que en aquell moment nedaven en l’abundància, ara tenen una situació complicada.

Què és el que més us ha atret de la novel•la?
El fet de tenir l’oportunitat de parlar de la generació dels 40. La majoria dels guionistes que hi hem participat, ens trobem en aquest moment vital i, per tant, ens ha permès parlar de problemes propers. La sèrie se’n riu de les bestieses que arribem a fer per mantenir l’estatus, la parella, els amics o la feina.

Quines virtuts destaques de la seva protagonista l’Ília? 
Més que virtuts, defectes. L’Ília és una persona que dubta excessivament i és molt poc flexible. Al llarg de la temporada, el personatge va aprenent i passa de ser molt conservador a ser més obert de mires.

La definiries com una superwoman ?
Fem comèdia i juguem amb això. Però el fet és que és una dona que vol estar pels pares, els fills, els amics, la feina, etc. i no pot amb tot.

Són diferents els 39+1 en dones que en homes?
No juguem a cap guerra de sexes. Mostrem que entre homes i dones hi ha gent de tot tipus i que afronten aquesta edat de diverses maneres, però no depenent del seu gènere.

Pel que fa al gènere de la sèrie, l’han etiquetat de dramèdia. Quins elements de drama ens pot avançar… si és que pots avançar-nos-en algun.
Volíem una sèrie de somriures i no de gags continus. No és una sitcom. Diem que és dramèdia, perquè toca situacions molt dures. L’Ília té problemes amb la feina, uns pares que li porten molts mals de cap, un fill adolescent que és un trasto. Bàsicament, hem pogut tractar com afecta la crisi econòmica de 2014 combinada amb la crisi dels 40.

La primera temporada sabem que són 13 capítols. Com us els heu plantejat des del guió. Quantes trames per capítol? Hi ha una trama de continuïtat o són tots auto conclusius?
L’estructura no és fixa i varia segons les necessitats que tenim. Tot i així, podríem dir que hi ha entre 3 i 5 trames per capítol més o menys autoconclusives i una gran trama de tota la temporada.

Quants personatges principals i quants personatges secundaris té la sèrie?
L’Ília és molt protagonista. En un segon nivell, hi haurien en Joan, el seu marit, la Vilma i la Beth (amigues) i el Manel (el seu cap). En un tercer, tot i que amb un paper important dins la sèrie, l’Octavi, la Maria i la Berta (fill adolescent i filles petites) i en Mombrú, la Paula i en Gràcia (companys de feina).

Quins referents d’altres sèries heu tingut? Heu tingut en compte Thirtysomething, la sèrie de finals dels vuitanta principis dels noranta?
La veritat és que segur que els espectadors podran trobar similituds amb altres sèries, però no hem partit de cap referent concret.

Què és el que més t’ha agradat, a tu com a coordinador, de participar en aquest projecte? Què creus que és el que més atrapa de la sèrie?
Espero que atrapin els bons guions i les bones actuacions, que resultin històries atractives pel públic. Per a mi el més interessant és poder comediar la crisi dels 40 amb la crisi econòmica de 2014. També crec que atraparà la mutació de l’Ília, un personatge molt conservador amb por al canvi, que acaba apostant per una vida emocionant. La rutina l’havia tornat una persona gris i plana i ha pogut tornar a agafar les regnes de la seva vida.

Aquesta nit estreneu, hi ha nervis?
Sí, bastants, perquè hem hagut d’anar molt a corre-cuita. TV3 ens va fer l’encàrrec al novembre i hem fet la sèrie amb uns terminis molt ajustats. Normalment, primer es grava el tercer capítol, després el segon i després el primer. Aquest cop no hi ha hagut temps i el que s’emetrà aquesta nit és el primer que es va gravar. Aquesta setmana s’està rodant el segon i, poc a poc, la sèrie va pujant i els actors s’aniran rodant i aniran creixent.

Moltes felicitats a tots i molta merda per aquesta nit!!

Share Button