CARTA OBERTA: REPENSEM L’AUDIOVISUAL CATALÀ

audiovisual catala

Davant la proposta de Pla Nacional de l’Audiovisual presentada per part de Productors Audiovisuals Federats (PROA), els guionistes apostem per incitar un debat sobre el model audiovisual que volem per Catalunya:

 

Carta oberta dels creadors audiovisuals:

REPENSEM L’AUDIOVISUAL CATALÀ

Un vuitanta per cent de les pel·lícules guanyadores dels Premis Gaudí d’aquests últims tres anys són obra de guionistes que no han cobrat el guió, que han recuperat alguna cosa a taquilla o que fins i tot han posat diners per poder rodar la pel·lícula, per posar tres exemples concrets de la realitat laboral.

 

Conclusió: Som un país tossut, tenim ganes d’explicar coses, volem continuar posant la nostra veu i la nostra mirada al món que ens envolta. Ens agrada la nostra feina i creiem que és fonamental per construir un imaginari propi.  Però tres quartes parts de la professió està al límit de l’amateurisme, com també ho corrobora l’enquesta anual de Guionistes Associats de Catalunya.

 

Això ens condemna a la llarga a tenir una cultura d’estar per casa, feta de temps robat a altres feines. Anem enrere. La crisi que ha colpejat amb força a tot el sector – productores, directors, tècnics… – ha fet mal especialment la baula més feble, aquell que porta, precisament, la llavor de la seva existència: els creadors.

 

Hi ha polítics que demanen que utilitzem aquesta força creativa per fer storytelling, que ens dediquem a la publicitat, que lloguem el paisatge per fer anuncis, d’altres volen des­muntar la televisió pública. Ja fa temps que Madrid ens ha deixat enrere pel que fa a la producció de ficció i programes. És això el que volem? Som tan poc ambiciosos?

 

Una bona part de la producció audiovisual pivota al voltant de la tele­visió pública catalana. TV3, una mica com la Gàl·lia d’Astèrix, no ha renunciat a produir ficció en forma de sèrie, encara que l’ha externalitzada i disminuïda, i ha portat sovint, com a con­seqüència, a la precarització de la majoria dels treballadors i algunes vegades, a productes audiovisuals de baixa qualitat per falta de recursos. De les moltíssimes tele­movies i mini sèries que produïa la cadena en queden dos o tres. Potser l’any que ve quatre. Un panorama difícil. On són els docu­mentals, esquetxos, programes innovadors, propostes de format polèmiques que marquin les converses al pati de l’escola, al mercat o al súper? A vegades, asseguts al sofà, ens agafen ganes de dir a la pantalla de TV3: senyors, no només dels informatius viu l’home, la ficció també és un bon bistec.

 

Per molt que canviïn els formats i les diferents llargàries; i els mitjans i les plataformes de consum de la ficció s’estiguin diversificant (on­line, a la carta, canals de pagament, tauletes, mòbils…) les històries sempre seran històries, i les televisions continuaran, durant molts anys, sent el pal de paller de la ficció, la font principal. I és aquí on real­ment podem ser competitius. No podem lluitar contra el pressu­post de les produccions americanes, o contra les seves cam­panyes de màrqueting, però sí que podem lluitar de tu a tu en creació i bones històries.

 

Des del GAC, volem aprofitar aquest moment fronterer – aquest temps en que ens re­pen­sem com a país, i en que intentem definir el que és important o no per tots nosaltres. Sembla haver un acord a considerar el món audiovisual com un sector estra­tègic, però la discussió que segueix no es pot limitar a demanar més recursos pel sector: cal parlar també de com es distribueixen, i com s’optimitzen aquests recursos.

 

En aquest sentit, tenim al davant una gran oportunitat per canviar les coses; per mirar als països del nostre entorn, i aprendre dels que ho fan millor. I si hi ha una constant entre aquests, una manera de fer que es repeteix, és la seva atenció, la seva cura, al món de la creació.

 

Aquest no ha estat mai el cas a casa nostra, però ara només ens interessa mirar enrere per tal de poder encertar el nostre futur. Un futur amb un nou model audiovisual, en el que els guionistes siguin interlocutors plens, i en el que la seva veu compti com mereix a l’hora de valorar els projectes que es desenvolupen. Un model eficient i àgil, amb les finestres obertes i que valori els continguts. Un model que entengui que tots som indústria, i que la nostra, és la indústria de les idees.

Share Button
Tornar enrere