LLIBRE BLANC DE L’AUDIOVISUAL

Una representació del GAC ha assistit a la presentació del Llibre Blanc de l’Audiovisual que s’ha fet al Parlament de Catalunya. Aquest document, elaborat pel Consell Audiovisual de Catalunya pel mandat del mateix Parlament en l’anterior legislatura, fa una diagnosi del sector i recull 53 actuacions i 135 recomanacions. En l’acte, hi han intervingut el president del CAC, Roger Loppacher, la vicepresidenta del Govern, Neus Munté i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

El llibre blanc consta de més de 500 pàgines i incideix en dos aspectes:

A) DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ DEL SECTOR AUDIOVISUAL CATALÀ

B) PROPOSTES D’ACTUACIÓ ( 53 actuacions- 22 de caràcter estructural- i 135 recomanacions)

A) La diagnosi constata la davallada de la inversió pública en el sector audiovisual i la davallada de la producció i de les audiències de TVC. Estudia el nou paradigma actual tenint en compte la multiplicació de plataformes, de noves pantalles i de nous hàbits de consum audiovisual i compara el pressupost català per habitant amb el que hi ha a altres països euorpeus amb una demografia similar. La comparativa és, aproximadament, 31 euros per càpita a Catalunya, pels 50 euros a Europa.

B) Entre les propostes destaca la necessitat d’incrementar el pressupost del CCMA en 137 millions per acostar-nos a la mitjana europea i ser competitius. Incideix en la importància de prioritzar el sector públic i a millorar l’oferta de TVC pel que fa a continguts (el contingut és el rei i la distribució és la reina) i es planteja arribar a públics estratègics com és ara el públic infantil-juvenil que s’ha perdut en els darrers 6 anys (un 15%) incrementant i millorant l’oferta envers aquest sector.

Proposa imitar el model danès que dota a la ficció de recursos i prioritza el guió, crea productes ambiciosos per al consumidor nacional amb referències locals (amb voluntat d’èxit i no de cobrir graella) i fomenta la venda a l’estranger. Es posa l’exemple de Borgen que ha estat venuda a 36 països. Cadascun dels capítols costava 600.000 euros a diferència de Merlí que en costa 180.000.

Planteja la possibilitat de crear una Plataforma Pública de productes Audiovisuals Catalans – a l’estil Netflix- i també planteja que el CAC sigui en el futur l’Autoritat Catalana de les Comunicacions.

Una altra de les propostes és la creació d’un laboratori de creació que depengui de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Pel que fa a cinema, es concreta poc i només es fa referència a augmentar la producció i sobretot a impulsar les versions catalanes originals.

La ràdio potser és el mitjà a Catalunya que té millor salut i se’n diu poca cosa excepte que volen impulsar el desenvolupament de la ràdio digital i que volen lluitar contra les ràdios pirates.

Un equip del CAC, liderat pel seu president, van visitar Dinamarca com a paradís de l’Audiovisual i van tocar de prop el model. Els danesos van començar per treballar el tema del guió i van crear una mena d’escola de guionistes i van enviar guionistes a formar-se als EE.UU. Igualment, s’intueix que també es van fixar en els mètodes de treball, els salaris, els temps d’escriptura, etc.

ACCEDEIX ALS CONTINGUTS DEL LLIBRE BLANC

Share Button