En aquest segon dia de conferències comencem parlant del paper que tindran "les majors" en la nova era digital. Com enfocaran la possibilitat del "vídeo on demmand"? Com es farà la distribució a partir d'ara? Responen aquestes preguntes diversos experts a nivell internacional. A continuació us en facilitem un resum.El paper dels conglomerats multinacionals en el futur digital
David Kavanagh, moderador i membre de la Junta de la FSE i coordinador del Sindicat de Guionistes Irlandès (IRL)
Chuck Slocum, director executiu del Sindicat de Guionistes Americà de l’Oest (WGA) (EUA)
A l’any hi ha 3000 hores de sèries als Estats Units. Durant molt anys hi ha hagut unes lleis que no permetien a les cadenes de televisió nacionals emetre més productes. Actualment, hi ha un vint per cent de les produccions que es fan conjuntament amb les diferents “majors”. Estem negociant sobre com afectarà l’aparició dels nous mitjans als mitjans tradicionals. Fa només tres els nous mitjans es menjaven només un deu per cent del mercat. Tot i així, nosaltres volem està molt pendents dels canvis. Hem de tenir en compte que els sistemes tradicionals de vídeo a casa estan en absoluta decadència i, per tant, cada cop prenen més pes.
Frederik Stege, Cap d’afers legals de TrustNordisk (NOR)
Cada vegada és més difícil distribuir els films fora d’Europa. De fet, només un deu per cent aconsegueix travessar les fronteres. Encara que el percentatge del “video on demand” anirà creixent molt lentament, és una oportunitat que hem d’aprofitar. La gent creu que enca no hi ha un mercat del vídeo sota demanda, però el que és cert és que fins que no siguin els propis productors i els propis estudis els que prenguin el risc de tirar-lo endavant, no li donarem l’impuls definitiu en el mercat legal. Nosaltres estem decidits a tirar-ho endavant, a tenir un catàleg de films que estigui disponible on-line. Tothom ha de poder veure on-line tot tipus de contingut, des de pel•lícules de primer nivell, a sense ofendre a ningú, les de segon i tercer.
Cameron McCracken, Director general de Pathe
El 2012 els beneficis que hi haurà al Regne Unit a través dels nous mitjans serà només un dos per cent dels totals de venda de DVD’s. Els estudis no tenen els diners per intervenir amb les produccions televisives. Encara que el percentatge és molt petit, l’impacte que té l’entrada dels nous mitjans en el mercat és molt important, perquè canvia el sistema de distribució.
David Kavanagh,
Què passarà si el sistema es col•lapsa?
Cameron McCraken,
Crec que els estudis canviaran, perquè sempre han demostrat que s’adapten als canvis. No és important com surt el teu film al mercat, no té importància si és a través de la xarxa. Però a través d’un internet tan absolutament ple, ara mateix, només la gent que no té cap mena de necessitat de fer-ho, utilitzen un sistema de vídeo sota demanda. Per exemple, al Regne Unit ho fa Sky, una de les plataformes per satèl•lit més exitoses i que no necessitaria ingressos de vídeo “on demand”.
Frederik Stege,
Pensant com un productor, mantenir films on-line no et farà ric, sinó que necessites altres plataformes per presentar aquests continguts. Has de saber com s’ha de promoure aquest tipus de consum a la xarxa.
Chuck Slocum,
Jo veig això com més que una evolució. La dinàmica actual demostra que caminem cap a una internet connectada al televisor. El negoci està en el menjador, en saber situar internet al televisor. De fet, s’hauran de canviar molts aparells de televisió quan aquest model s’hagi implantat a gran escala. No podem deixar que això passi, sense haver pensat abans com volem que passi. Seria un error no pensar en aquesta transformació i en com afectarà a la manera de fer continguts audiovisuals. Tots aquests canvis afectaran i es prendran acords entre les “majors” i els governs i nosaltres hem d’intervenir en aquests acords.
David Kavanagh,
El fet de no pagar pel vídeo “on demand” vindrà de les companyies existents o de noves companyies?
Chuck Slocum,
Netflex és un dels sistemes als Estats Units que funciona millor i permet justament tenir connectat el televisor a Internet i els està funcionant d’allò més bé. A banda, els beneficis de les “majors” el 2008 no van baixar, és dir que la crisi no els va afectar.
David Kavanagh,
Si la crisi està afectant, però no afecta a les majors, això vol dir que es mantindran, però cauran les produccions més independents?
Cameron McCracken,
Crec que el negoci baixarà de manera evident. Les produccions independents no podran tenir la distribució suficient. Nosaltres a través d’Slumdog Millionaire hem entrat al mercat de l’Índia, que és un dels mercats emergents. Però la realitat és que no només no hi haurà tants diners per fer les produccions, sinó que els governs podran donar menys diners per fer-les.
Frederik Stege,
Crec que tindrem menys films amb gran pressupost, però en canvi tindrem molts films amb un pressupost molt però molt baix. Crec que els pressupostos de marketing s’incrementaran i que baixaran els pressupostos de producció.
Chuck Slocum,
Crec que els grans pressupostos per pel•lícules als Estats Units quedarà més o menys igual. El que és possible és que les 50 o 75 pel•lícules que tenen un pressupost mitjà, es quedin amb un pressupost més petit.
PREGUNTES
Michael Gubbins, periodista i consultor especialitzat en la indústria audiovisual
L’any 2000 dèiem que el mercat de la música no canviaria i ara veiem com ha estat una autèntica revolució. El problema d’internet és que posa molt poder als consumidors i, per tant, hem de saber com afrontar un possible canvi en el mercat.
Cameron McCracken,
Crec que tens raó, el 90 per cent de la distribució de música a la xarxa és il•legal i és molt difícil de controlar. Crec que el model ha de canviar totalment i la nostra voluntat és que d’alguna manera el contingut que estigui a internet sigui gratuït i tingui un gran pes la publicitat. I si realment, algú vol contingut en format DVD que hi pugui accedir pagant un compte premium. Però de moment, aquest plantejament terrifica a la indústria.
Cristina Kallas, guionista i presidenta de la FSE
Com es comportaran els conglomerats multinacionals en aquesta nova situació?
Chuck Slocum,
Nosaltres intentem estar molt a prop de la indústria per saber com poden reaccionar. Tot i que no sabem com serà la seva reacció, estem segurs que en treuran un avantatge.
(no identificat)
Amb aquest nou panorama, s’acabaran les produccions independents?
Frederik Stege,
En el futur serà molt més difícil produir un film, per tant, els productors hauran de pensar molt més en la distribució del que ho fan ara.
Cameron McCracken,
Al Regne Unit hi ha una gran àrea gris. La veritat és que moltes distribuidores estan treballant amb les produccions independents, és per això que aquesta nova situació no pot ser la mort de les produccions independents.
Chuck Slocum,
Nosaltres estem insistint entre els nostres associats que és importants que siguin productors i guionistes en el panorama dels nous mitjans.
(no identificat)
Esperes que aquestes noves plataformes dels nous mitjans de comunicació creus que seran nacionals o bé en un mercat totalment obert?
Frederic Stege,
Veig dues possibles tendències. Tens plataformes locals que només operen en els seus països i després tens Amazon o I-tunes que són mercats oberts. Tot i que internet és un espai sense restriccions, és molt difícil que una plataforma sueca es pugui implantar a nivell europeu, perquè sense subtítols és molt difícil que un film d’aquesta plataforma es vegi a Espanya, Portugal o França. Si no es fa un esforç econòmic amb els subtítols, mai es podrà exportar a nivell global. La nostra estratègia es poder fer acords amb el màxim de plataformes, tan a nivell local, com a nivell global.
Jonathan Davis,
Cap on caminarà la producció a partir d’ara i també m’agradaria saber com creus que s’haurien de comportar les plataformes?
Frederik Stege,
La millor manera de trobar els suport de cadascun dels països és fer co-produccions, però només hi haurà una manera de produir en el futur. És un gran error pensar que cada distribuidora tindrà la seva plataforma. La nostra estratègia és que en la nostra plataforma hi puguin ser totes. Creiem que hi haurà només.
David Kavanagh,
Com a associacions de guionistes, s’haurà de cobrir les noves tasques dels guionistes com ara la producció o la distribució?
Chuck Slocum,
Estic d’acord que el sindicat cobreixi tot el que sigui capaç per convertir els guionistes en alguna cosa més, i per tant, que sigui possible que tinguin també un paper com productors i fins i tot com a distribuidors. Per tant, crec que és important poder fer cursos perquè la gent es formi sobre el que suposa tenir aquests nous perfils.
Alison Taylor,
Hem de trobar en els nous mitjans una manera de tenir un nou estatus com a guionistes. Hem de ser més flexibles sobre com actuar en aquests nous mitjans.
--------------------------
Intervencions
Jacqueline Woodman, Directora Executiva del Sindicat de Guionistes d’Austràlia (AWG)(AUS)
En un món que està canviant, el que no canvia són les relacions entre les productores i la gent que hi treballa. La realitat és que estem en recessió, que tot va molt malement, que nosaltres ens hem d’adaptar als nous models de negoci, però que la indústria cinematogràfica ha marcat un màxim històric de beneficis aquest 2008.El gran problema el tenim en això, i l’exemple més clar és l’MPAA (Motion Pictures Association of America). El que hem de fer és assolir acords amb les diferents comissions de cada país per evitar que firmin convenis amb les empreses. No aconseguirem res pel que no haguem lluitat, i hem de fer-ho tots junts. Crec que el que hem de fer és bolcar-nos per aconseguir acords amb la Comissió Europea del Cinema, perquè és l’únic lloc no podem guanyar. Hem d’aconseguir que hi hagi acords amb les cambres internacionals i intentar lluitar amb la força que tinguem contra l’MPAA.
PREGUNTES
(No identificat)
Podem utilitzar un acord de la UNESCO per fer canviar les coses?
Jacqueline Woodman,
El fet que els governs locals treballin per protegir la seva cultura, permetrà que la MPAA no pugui fer el seu joc i canviar el joc de la indústria audiovisual mundial.
David Kavanagh,
Hi ha una comissió europea de la cultura que fa un treball excel•lent per aconseguir que es mantinguin els acords de la UNESCO en els tractats entre la Unió Europea i els altres països.
----------------------------
Eva Inés Obergfell, professora de dret a la Unitersitat d’Aachen
Hi ha una gran diferència entre els dos conceptes de Copyright. Per banda hi ha els drets d’exportació, inclouen els drets d’exportació, reproducció, etc. I per l’altra, els drets de model (relació entre l’autor i la seva obra). El copyright no té aquesta voluntat per protegir el creador, però si que marca uns drets per part del producte que genera.
Com podem solucionar aquest problema? Com afecta internet en el copyright?
Baixar-se un arxiu suposa afectar directament als drets d’autoria. En el món analògic, la solució era crear propietats de gestió, perquè els autors rebessin uns diners per l’explotació dels seus drets. La còpia privada, que és una còpia legal, és una rebaixa dels drets que inclou el copyright. El compartir arxius comporta un altre problema, el sistema p2p no està permès i no és el mateix que un “download” perquè suposa una còpia privada. El fet de pujar un arxiu, si que suposa una il•legalitat perquè afecta directament als drets d’autoria. La proposta del partit verd alemany vol legalitzar el p2p. Els drets d’autor i reproducció s’hauran de cobrar pels proveïdors d’internet als autors i recollir-los a través de les societats de gestió. Aquesta llei porta certa discòrdia, perquè si que soluciona la protecció dels autors, però en canvi suposa una agressió pels arxius dels usuaris. Però el partit verd vol solucionar això, no permetent als proveïdors que accedeixin als arxius dels usuaris i que romanguin en l’anonimat. El que caldria fer seria construir unes noves societats de gestió, que englobi les noves formes de distribució de música, films i tot tipus de continguts. Hi ha una directiva europea que no permet que s’instal•li una nova exempció del copyright. Hi ha diverses opinions que volen canviar aquesta directiva per permetre-ho. A la llei francesa diu que s’ha de protegir la cultura i hi ha d’haver una llicència global i que les societats de gestió en de recol•lectar aquests drets. Aquesta proposta va ser rebutjada l’any passat per la Unió Europea.
DRM és el model oposat i és especialment utilitzat per la indústria musical. Aposta per recol•lectar individualment els drets i fer-ho per cadascuna de les vegades que es baixi. Per tant tenim, per una banda un tractament individual i, per l’altra, un tractament globlal i cultural. Segons la meva opinió, la implementació d’una nova exempció del copyright pot ser una erosió negativa pel copyright. Cada nova limitació del copyright contribuirà a la seva erosió. És per això que lluito pels drets dels autors i evitar la nova exempció del copyright. Hi ha moltes preguntes que queden a l’aire, i jo només volia exposar els aspecte legals d’aquesta discussió.
PREGUNTES
Sindicat de Guionistes de la Gran Bretanya (WGGB)
Com es pot explicar que hi ha una protecció del copyright i una protecció pels nens?
Eva Inés Obergfell,
No puc contestar aquesta pregunta perquè encara no hi he pensat prou, però ens hem de preguntar com es pot regular aquest tipus de contingut.
Sindicat de Guionistes de Gran Bretanya (WGGB)
Les societats de gestió cada cop s’estan fent més riques, però la pregunta és clara, com protegim els guionistes d’això? Com arriben els diners que recol•lecten a l’autor?
Eva Inés Obergfell,
Ens hem d’assegurar que els diners arriben a l’autor i que no es perden pel camí. Recol•lectar els drets col•lectivament pot ser injust, però
Sindicat de Guionistes Americà (WGA)
Aquest sistema no encoratjarà, ja que han pagat la llicència, ha baixar¬-ho absolutament tot?
De fet, aquesta és una de les meves preocupacions sobre una nova limitació del copyright.
David Kavanagh,
Creus que la proposta del partit verd podrà formar part de la Llei Alemanya?
Eva Inés Obergfell,
No crec que es faci realitat en els pròxims anys.
