Debat sobre les diverses experiències viscudes per part de guionistes d'arreu del món. Alguns d'ells exposen el seu punt de vista com a guionistes i, alhora, com a directors. A continuació podeu llegir un resum del que ha donat de si la conferència. Cada autor ha exposat un punt de vista força diferent, però tots coincidien amb la necessitat de millorar el reconeixement que es fa del guionista com a autor.
Treballant amb directors
Stanislav Smerdjiev (BUL), moderador membre de la Junta de la FSE
Jo no vull ser director, vull ser guionista i vull que la meva feina sigui reconeguda com la d’un director. El més important és que nosaltres mateixos ens creiem que la feina que fem és molt important.
Srdjan Koljevic (SER), guionista
Vinc d’un país molt petit que és Sèrbia i nosaltres produïm 10 pel•lícules. Em vaig convertir en director, perquè ja portava cinc o sis guions escrits com a guionista i no tenia cap fama al meu país. En canvi, després de dirigir la primera pel•lícula de cop m’havia tornat un guionista famós. Al meu país, és el bon guió el que fa que et donin diners o no, però la realitat és que aquests diners van als productors o al director, però mai al guionista. Crec que les coses estan canviant, perquè, per exemple el festival de Cannes ara reconeix més la figura del guionista que abans. La realitat és que arribarà un moment que serà un reconeixement molt semblant el que reben els directors. Quan et converteixes en director i després escrius un guió per un altre director, et consideren un fracassat, com si escriure fos menys que dirigir. Quan tu dirigeixes un guió teu, és com si interpretessis una cançó composta per tu mateix. Quan
Peter Hedges (EUA), guionista
Sóc un guionista que vaig començar volguent ser actor, però com que no va funcionar vaig començar a escriure per actors i m’he convertit en director perquè fer de guionista és com preparar una festa i no assistir-hi. Per tant, em vaig convertir en director per poder anar a la festa. De vegades, els actors fan coses millors de les que nosaltres hem escrit perquè improvisen. La millor manera de guiar-los és a través de la direcció. Quan escric novel•les, les escric molt lentament i estic pendent de cada detall i m’ho miro i remiro i no hi ha problema. Però fer una pel•lícula és com escriure una novel•la amb, segons a quines produccions, cent persones més. Actuant com a director és quan pots intervenir més en la màgia de tanta gent treballant conjuntament, fent de guionista no ho pots fer. No m’agradaria constar en uns crèdits sense haver fet el guió, perquè no em sentiria còmode. De la mateixa manera, no m’agrada quan s’utilitza el terme “una pel•lícula de” perquè crec que una pel•lícula està feta per molta gent i haurien de sortir tots.
Scott Alexander (EUA), guionista
El primer guió que vaig escriure, el director estava fent una feina horrorosa. Una pel•lícula funciona quan el guionista i el director volen fer la mateixa pel•lícula, perquè si el director vol fer-se la seva és quan deixa de funcionar. Quan jo escric un guió, estic molt en contacte no només amb el director, sinó amb l’equip de producció i en tothom que està involucrat en el projecte. És fantàstic quan pots treballar amb un director que és capaç de dir-te el que està bé i el que no del que has escrit. Quan hem fet una pel•lícula, hem estat molts mesos tancats en un despatx amb el director, el productor i el cap dels estudis. Per a mi el bon director és el que creu en ell mateix i compromet el guionista en el projecte. És molt ridícul, quan un director es vol apropiar una pel•lícula que no val la pena com a “una pel•lícula de”, quan després no val gens la pena. Crec que no s’hauria parlar mai més de directors i guionistes, sinó de “film makers”, perquè no es faci la diferència entre els uns i els altres.
Guy Hibbert (ENG), guionista
Una de les raons per les que sóc guionista és perquè em permet explicar històries que vull explicar i per les que estic preocupat. Tenim menys possibilitats d’explicar al cinema, perquè els productors i els directors no els agraden com són i les volen canviar. Crec que els guionistes no tenim prou reconeixement perquè costa molt trobar un festival que destaca la tasca del guionista i que la promociona. El més habitual és trobar-te que el teu nom està en el final dels crèdits.
Sergio Sánchez (ESP), guionista
Tinc un exemple que il•lustra molt bé el que està passant amb els guionistes. A Cannes una dona va dir que si tu ets guionista i director per què no dius que ets només director. Crec que és prou il•lustratiu. Una vegada vaig escriure un guió i el director es va volgué implicar molt amb el guió i em va dir tot el que no li agradava. Després em vaig haver de quedar a cada dia de rodatge per controlar amb el que es convertia el guió. Per alguna estranya raó és molt bò que un director escrigui el seu propi material, però si l’escriu un guionista que no és ell, el guionista no apareix de la mateixa manera en els crèdits, ni obté el mateix reconeixement
Olivia Hetreed (ENG), guionista
Per mi ser una bona creadora de pel•lícules és important ser invisible, no haver de pensar en tallar això o allò. Jo simplement escric imaginant-me cada situació i no em sento còmode pensant que em tallaran per aquí o per allà. Per tant, m’és molt confortable ser la guionista. Crec que hauria de ser normal, que l’escriptor tingui disponible i conegui molta informació per poder crear les seves històries. Crec que la relació amb el director és molt important, però tenint clar que cadascú té la seva feina molt ben delimitada.
PREGUNTES
Caterina d’Amico (directora de RAI Cinema)
Crec que en les escoles de cine europees no es respecta massa als guionistes, i té molta més importància si algú acaba com a director o productor, que no pas com a guionista.
Peter Hedges,
De vegades et trobes que fas una pel•lícula i, per exemple, a banda de fer de guionista has fet unes quantes funcions com a productor. Però la veritat és que després veus que el pòster de la pel•lícula apareixen persones que tu ni tan sols has conegut.
Peter (Alemanya)
Crec que un dels problemes que tenim és que parlem de la indústria en tercera persona i l’hem de vendre en primera. Perquè si nosaltres volem vendre un guió ho hem de fer en primera persona i per això podem dir que també som la indústria.
Peter Hedges,
Crec que no has entès bé el que deia, perquè jo estic molt orgullós de ser guionista i, és clar que sense guions no hi ha pel•lícules. Però el que jo he dit és que si vols explicar la teva pròpia història al cine, no ho hauràs de fer només com a guionista, sinó també com a director, perquè sinó aquella història canviarà perquè interaccionarà amb una altra persona.
Sindicat de Guionistes de França
He de dir una cosa en representació de Guillaume Laurant, que no ha pogut assistir al debat, autor dels guions d’Amelie i totes les pel•lícules de Jean Pierre Jeaunot. M’ha dit que expliqui que amb un dels guions que va fer, un productor de Broadway va preguntar si podia adaptar-la i ell volia, però Jeaunot va dir que no i va prevaldre la seva paraula.
Crec que hauríem de fer una iniciativa per intentar millorar el tractament que reben els guionistes als festivals. Fins fa dos anys, al Festival de Cinema de Bèlgica no tenia cap premi al millor guió i això deu passar en altres llocs. Hem de ser nosaltres mateixos qui ens reivindiquem i acabem amb aquest tipus de situacions.
