Des dels serveis jurídics de la SGAE, ens han explicat l’estat de la situació del control dels drets d’autor a internet, en relació a les webs de les televisions i altres webs de lloguer de pel•lícules. A dia d’avui, les televisions declaren el seu total d’ingressos, que inclou el percentatge d’ingressos que tenen en les seves pàgines web.
Fins ara, per a les televisions, internet està previst només amb fins promocionals. Per resumir, des del 2000 i fins el 2015, s’ha anat pujant progressivament el tant per cent de recaptació en relació als ingressos (ingressos generals, tant per publicitat com per subvencions públiques, etc.). Si va començar amb un 1,9%, a dia d’avui està al voltant d’uns 2,7%, i el 2015 ha de ser 3,75% (malgrat això, encara hi ha judicis i qüestions pendents). En aquest contracte del 2000, com diem, es contempla internet com a mitjà de difusió d’obres que s’emetin per TV. Per tant, no és exactament el que ja és en l’actualitat: un canal d’explotació més. Ara bé, el nivell d’ingressos per publicitat que corresponen a les webs de les televisions, encara no és gaire significatiu (sobretot, el de les públiques). Així, els ingressos de les webs s’inclouen en el còmput general d’ingressos de les televisions.
Les llicències atorgades per SGAE a les televisions, cobreixen les transmissions de les seves pròpies emissions a través d’internet quan siguin simultànies, o quan hagin estat emeses en la seva programació primària. Tanmateix, cada cop és més freqüent que les televisions, a través de les seves pàgines web, ofereixin serveis interactius dels seus fons -entesos com l’accés a les obres contingudes en les seves programacions des del lloc i el moment que vulgui l’usuari-. Aquestes explotacions no estan cobertes per les llicències d’SGAE a les televisions, i és per això que s’estan iniciant negociacions amb les televisions per a una nova autorització específica. Les descàrregues (downloads), per exemple, s’haurien de computar apart, regular amb un altre contracte, però –de moment- són molt poques en relació al volum de reproduccions en streaming. Per tant, no es descarta, inclús abans del 2015 (el final de l’actual contracte amb les televisions), canviar aquest criteri i buscar un nou contracte, ja que això s’avalua cada any.
Per altra banda, en relació a les webs que ofereixen lloguer i/o venda de pel•lícules -com filmotech.com, yodecido.com o filmin.es-, s’hi treballa contínuament. La idea és similar: un tant per cent sobre els beneficis de la web, i també en funció de la quantitat d’obres que tingui la web (com sigui de gran o petita), i si és streaming o downloads. Així, els serveis interactius, com poden ser Video on Demand/Pay per View per televisions d’ADSL (Imagenio, Ono...) o els citats videoclubs online (Filmotech...), computen un 2%. Quant a Youtube i altres webs semblants, com els llocs ya.com, Terra, Orange, O2, Vodafone live, Nokia, etc., estan llicenciades per SGAE, però els drets abonats a l’entitat són d’una quantitat molts escassa. La distribució d’aquests drets es fa d’acord amb la informació d’utilitzacions que aquestes webs proporcionen a SGAE, per bé que les assignacions per obra són tan baixes que normalment no s’acrediten als titulars perquè resulten inferiors als costos derivats de la gestió del pagament.
Finalment, a més dels portals citats, SGAE té atorgades més de 600 llicències a usuaris per a l’explotació del repertori en l’entorn digital, entre els que es troben totes les empreses de telefonia mòbil. Quant al llistat d’aquests usuaris, per llei no es poden comunicar públicament, però qualsevol soci de l’entitat que en tingui interès –especialment, si contenen obres seves-, ho pot preguntar i se’n l’informarà. També, és important que l’autor complementi la informació que pugui tenir SGAE sobre l’emissió de les seves obres –especialment a l’estranger-, ja que depèn del país i del mitjà on s’emeti/s’exhibeixi, serà possible cobrar o no.
Per altra banda, la base, sempre, és el contracte i el que hi estigui inclòs o no. És per això, que des del GAC, encoratgem tots els socis a demanar informació o consell en el moment de firmar un contracte amb un productor, independentment del tipus de producte o la destinació prevista.
