El dilluns 2 de març es va fer la sessió “Tenim Respostes” (“L’abc de l’entorn legal de l’obra audiovisual”), presentada pels advocats José Ramón Gil i Blanca Barba. Segons la Llei de Propietat Intel•lectual, una obra audiovisual es diferencia d’una gravació audiovisual, en la creativitat (creacions literàries, artístiques o científiques).
Els advocats van aconsellar que en un contracte d’opció de compra, incloguem límit de temps i clàusula determinant els nostres drets en cas que la producció no tiri endavant.
En un contracte d’adquisició de drets d’un guió, s’hauria de deixar clar si es reserva el dret de transformació (obra de teatre, novel•la), sobre el doblatge, el merchandising. També, incloure el nostre dret moral, el dret a autoritzar-ne la comunicació pública i la remuneració per còpia privada, i quin percentatge d’autoria tenim (normalment, si no es diu el contrari, és un 25% per l’argument, 25% pel guió, 25% per la direcció i 25% per la música). També, incloure les nostres obligacions, com haver de col•laborar amb director o productor, fer determinades reunions de treball, reescriptures...
Quant al dret de remuneració, els serveis jurídics d’SGAE van explicar que la remuneració per comunicació pública (TV i sales de cine) i per lloguer, són obligats. La venda (de DVD’s o formats similars) depèn del contracte. I sobre internet, ens van dir que “s’està treballant” amb les televisions, ja que en el contracte actual només es té en compte d’una manera mínima i compta com a promoció, no com a un canal de difusió més. Hi ha algunes webs que paguen (iTunes, Myspace...) però aquí, la pirateria fa molt de mal. L’exemple d’Spotify (escoltar música gratis, gràcies a la publicitat) en la música és molt positiu i pot donar peu a altres casos en el món de l’audiovisual.
Els advocats també van recomanar que, quan s’entrega un guió a una productora, s’adjunti un document amb clàusula de confidencialitat, per mirar d’assegurar-nos que no es “mourà” a tercers sense el nostre consentiment.
