El passat mes de juny, el cineasta Joaquim Oristrell va lliurar el Segon Premi Fructuós Gelabert de Guions de Llargmetratge de Ficció. L’objectiu principal d’aquest premi és el d’incentivar l’aparició de nous guionistes en l’àmbit dels Països Catalans.
Marc Riba (Barcelona, 1978) i Anna Solanas (Barcelona, 1979) són els dos guionistes guanyadors del Segon Premi Fructuós Gelabert de guions de llargmetratge de ficció per l'obra Errònia. Llegir entrevista
Junts van presentar l’obra que finalment ha resultat premiada: Errònia. Tenen la seva pròpia productora, I+G Stop Motions, des d’on s’estan obrint pas en el món professional.
Sou un tàndem des que vau començar en això del guió i la direcció?
Els dos vam estudiar a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Allà vam començar a treballar junts en el projecte de carrera, amb un curtmetratge d’animació. Vam funcionar molt bé a quatre mans... i fins ara!
Des del principi teníeu clar que el guió era allò que us interessava?
De fet, no vam haver de triar especialització fins el tercer curs de la carrera. I curiosament, quan va tocar fer aquesta tria, cap dels dos va triar guió. L’Anna va triar so i jo direcció artística.
Però ara ja hi esteu abocats de ple. Què ho ha fet, això?
Arrel del primer curt, que va tenir una molt bona acollida i que fins i tot va ser nominat als Premis Goya, ens vam animar molt. Allò ens va donar moltes energies, i aquí estem, insistint-hi.
Premis com el Fructuós Gelabert, com us ajuden?
Nosaltres no som guionistes professionals. Penseu que ens hem especialitzat molt en animació perquè és allò que ens agrada fer a nosaltres. Està clar que els premis ens són d’una gran ajuda. Nosaltres intentem aixecar un estudi petit i ajudes econòmiques com la del Premi Fructuós Gelabert ens ajuden molt a tirar endavant projectes. Ens ajuda perquè ens regala temps per a la creació, ens dóna un aval que ajuda a moure el guió pels circuïts professionals i fa que hi hagi més possibilitats que algú s’hi acabi fixant.
Per a sobreviure en aquest context complicat vosaltres teniu el valor afegit de la vostra especialització en animació, oi?
Viure (sobreviure) en aquest món és una aventura. En aquest sentit, l’especialització hi ajuda, perquè a Espanya hi ha molt poca gent especialitzada en animació, i menys que ho faci amb ninots, com és el nostre cas. És un avantatge.
Així, com a mínim, podeu dedicar-vos a allò que us agrada.
Sí. De moment intentem tirar endavant els nostres projectes amb curts, perquè els llargmetratges ens dispararien el pressupost. La intenció és viure de projectes propis.
Orientat sempre als nens?
Ens sentim més còmodes fent comèdies i produccions per a nens, però sota un prisma molt particular nostre, amb la nostra visió i sense tancar-nos gaire a tot el que pugui venir.
De fet, Errònia, el guió guanyador, no és ben bé una comèdia, oi?
Errònia és el nom de la ciutat on viuen els nostres protagonistes. De fet aquesta ciutat és un error en si mateixa. D’aquí el nom, ja que en ella, o tot està mal fet o s’ha encaminat cap a on no havia de fer-ho. És una ciutat que no deixa créixer els seus nens. En aquest sentit, la història que hem ideat vol ser un cant a la llibertat, a la diferència i a la tolerància. Per tant, Errònia també pot ser una cinta distreta per als adults, ja que és una història agredolça i amb molta aventura.
