Enguany vam comptar amb una pregonera de luxe. A continuació podeu llegir el seu pregó.
Voldria començar abans de res donant les gràcies al GAC per haver-me convidat a llegir el pregó que inicia la festa dels 4rts Premis GAC 2007. És per a mi un honor estar avui aquí, amb vosaltres.
Quan em van dir si volia ser la pregonera vaig acceptar de seguida: “Has de parlar de la teva relació amb el guió”, em van dir.
D’acord. I per fer-ho, vaig pensar que el millor pregó d’aquesta festa del guió, seria aquell que escrivís un guionista. Aquest és el text escrit per un de vosaltres que recull els meus pensaments envers la vostra professió, que aquesta nit m’acull amb tant afecte.La meva experiència amb els guionistes ha estat marcada per l’admiració cap a uns professionals, vosaltres, que en la feina diària teniu el repte de crear històries interessants amb personatges extraordinaris. Aquesta és una tasca difícil que no sempre rep un reconeixement just. Com actriu em sento còmplice de la feina del guionista, i he de confessar que guió rere guió, personatge rere personatge, he crescut professional i personalment. Amb els personatges que escriviu, he aprés de mi a l’hora de treure coses que mai abans hauria pogut treure. El guió d’una pel·lícula, un bon guió ja sigui original o adaptat, és una necessària font d’inspiració pels actors i les actrius: des de l’escenografia, els objectes, els detalls o el vestuari. La minuciositat amb què un guió està escrit, aconsegueix transportar qui el llegeix a una època determinada, situar-nos en un context diferent o en un moment vital concret d’un personatge. Els actors, com els guionistes, treballem amb els sentiments, amb el que tenim i ens remou per dins. Tot ho hem de veure a través dels nostres pensaments, reflexions i vivències. D’aquí surt tot. Guionistes i actors hem d’estar oberts a tot per poder explicar-ho tot. Hem d’observar i entendre com es comporten persones allunyades del nostre entorn per a traslladar-les a la pantalla o als escenaris com personatges autèntics i versemblants. Com actriu aquest és un dels aspectes més atractius de la meva professió. Tu ets com ets però tens la possibilitat d’entendre moltes altres maneres de ser. Els guionistes dibuixeu vides, crisis, passions, situacions límit. Us ho imagineu tot, ho gesteu i ho aboqueu en una eina fonamental: el guió, en què posteriorment hi treballem els actors i les actrius, i tota la resta de professionals que intervenen en un procés creatiu complex, llarg i dificultós. Des del moment en què el guió està acabat fins que la vostra història arriba a ulls de l’espectador. Fins aquí, bé podria semblar la presentació d’un marc professional on no existeixen les dificultats i on tot és perfecte. Doncs ben al contrari. El sector audiovisual és complex i el guió no queda al marge de les circumstàncies precàries que l’envolten. D’una banda en el sector persisteix la sensació de que falten bons guions. Però d’una altra, també hi ha queixes d’una manca de recolzament institucional i de l’administració cap als guionistes. I a tot, cal afegir que la indústria és dèbil i dubitativa. Per tant, quin és el resultat? Doncs l’evidència és que molt pocs aconsegueixen viure només d’escriure guions, especialment, de ficció. I això és un peix que es mossega la cua. Potser la solució passi perquè els guionistes continuïn escrivint històries que parlin de les coses i persones que coneixen, o d’aquelles que poden arribar a conèixer més a fons, i perquè la indústria aposti per guions fora dels estereotips dominants. Aquesta nit, però, tenim moltes coses a celebrar. L’entrega dels 4rts Premis GAC 2007 consolida aquest guardó com l’únic que reconeix la feina dels guionistes i la importància del guió en qualsevol producte audiovisual. I no voldria acabar sense deixar de felicitar a tots els guanyadors i a tots els nominats per haver arribat fins aquí però sobretot pel que feu dia a dia: escriure i escriure per tots nosaltres.
